467: Mocaorà

Feliç dia de Sant Donís, Vida meua.

«Cerquen les gents festes amb alegria...» 

Cerquen les gents festes amb alegria, 

lloant a Déu, entremesclant esports; 

que places, carrers i idíl·lics jardins

 s'òmpliguen amb els relats de grans gestes; 

i vaja jo els sepulcres cercant, 

interrogant a les ànimes condemnades, 

que em respondran, doncs no estan acompanyades 

sinó per mi en el seu perenne lament. 

Cadascú cerca i vol al seu semblant; 

per açò no m'agrada el tracte amb els vius. 

En imaginar el meu estat, es tornen esquius; 

com d'home mort, de mi prenen espante. 

Lo rei xiprè, presoner d'un heretge, 

no és als meus ulls desventurat, 

doncs el que vull mai serà assolit; 

del meu desig mèdic algun podrà guarir-me. 

Com Prometeu, a qui l'àguila menja el fetge 

i sempre brolla de nou la carn, 

i mai acaba l'ocell de devorar; 

més fort dolor que aquest em té assetjat, 

doncs un cuc em rosega el pensament, 

un altre el cor, i de rosegar no cessen, 

i el seu treball no podrà interrompre's 

sinó amb allò que és impossible d'aconseguir. 

I si la mort no m'inferira l'ofensa 

-allunyant-me de tan plaent visió-, 

no li agrairia que vista de terra 

el meu cos nu, qui no pensa perdre 

el plaer, doncs tan sols imagina 

que els meus desitjos no poden complir-se; 

i si la meua hora final ha arribat, 

terme tindrà també el ben estimar. 

I si en el cel em vol Déu albergar, 

amén de veure-li, per a complir el meu desig 

caldrà que allà em siga dit 

que la meua mort vós teniu a bé plorar, 

penedint-vos que per la vostra poca mercè 

morira un innocent, màrtir per estimar-vos: 

doncs el cos de l'ànima separaria 

si en veritat creguera que d'açò us doldríeu. 

Lliri entre cards, vós sabeu i jo sé 

que bé pot morir-se per amor; 

si creeu que en tal dolor em trobe, 

no us excedireu, posant en açò plena fe. 

Ausiàs March, Cants D'AMor (1427)

Traducción:

J<3B