Mostrando entradas con la etiqueta mocaorá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mocaorá. Mostrar todas las entradas

9 de octubre, Sant Donís (La Mocaorá)


"De vegades vull preguntar-te coses"
 
De vegades vull preguntar-te coses,
i m'intimides tu amb la mirada,
i retorne al silenci contagiat
del tímid perfum de les teues roses.
De vegades vaig voler no somiar amb tu,
i com més volia més somiava,
pels teus versos que jo assaboria,
tu la rica de poemes, jo el captaire.
Però jo no endevine el que invente,
i mai inventaré el que endevine
del nom esclau del meu pensament.
Endevine que no soc el teu content,
que a vegades em recordes, imagine,
i en anar-t'ho a dir la meua veu no sent.

Gloria Fuertes.

Et vull. 

Com sempre i per sempre. 

Et vaig voler quan érem foc 
i el món existia només per a nosaltres dos 
i et vull ara que només soc cendra i lament. 

I et voldré encara quan ja no siga ni això. 

Per sempre és Per sempre, Amor meu. 

Que tingues un Feliç Sant Donís, 
Patró dels Enamorats (Valencians).

j🖤B

SANT DIONIS 2024



 No puedo odiarte ni puedo olvidarte. 
Solo tengo Amor para ti, Vida mía.

"Si vore't em dona la mort
I no vore't em dona la vida
Preferixc morir i vore't
Que no vore't i tindre vida."

Feliç Sant Dionís, Cachito

j🖤B

MOCAORÁ 2022

 


¿Mi tierra?

Mi tierra eres tú.


¿Mi gente?

Mi gente eres tú.


El destierro y la muerte

para mi están adonde

no estés tú.


¿Y mi vida?

Dime, mi vida,

¿qué es, si no eres tú?


Contigo, de Luis Cernuda


Espero que estés bien, Peque.

Te echo mucho de menos.

Feliz 9 de Octubre, Día de los Enamorados (en Valencia)

j<3B



SAN DIONIS (MOCAORÁ 2021)


QUAN, AMOR?
AQUEST vesprejar, homenenc,
té assedegades ànsies d’insomni.
Amor! És carn d’ocàs el meu insomni
en aquesta ànsia de tu que encenc.
Pupil·les teues, infinites;
flama del foc etern, solemnial.
Amor! Foc és l’anhel solemnial
que em curulla de llums mai no descrites.
I aquesta ànsia, no saps tu
que és l’ànsia de fondre’m al teu bes?
Amor! Quan em diràs, en aquest bes,
la veritat del tu i jo clos en u? 
¿CUANDO, AMOR?
ESTE atardecer, hombruno,
tiene sedientas ansias de insomnio.
Amor! Es carne de ocaso mi insomnio
en esta ansia de ti que enciendo.
Pupilas tuyas, infinitas;
llama del fuego eterno, solemne.
Amor! Fuego es anhelo solemne
que me llena de luces nunca descritas.
Y este ansia, ¿no sabes tú
que es el ansia de fundirme en tu beso?
Amor! ¿Cuando me dirás, en este beso,
la verdad del tú y yo hechos uno?

Xavier Casp, Junio 1936.

Te echo mucho de menos, Peque... SIEMPRE. 
Ojalá que estés bien y pases un buen día de San Dionis. 

Te quiero. 
J<3B

Mocaorá 2019


"Quisiera morir
Ahora
De Amor
Para que supieras
Cómo y cuánto te quería.
Quisiera morir, 
Quisiera
De Amor
Para que supieras."

Idea Vilariño, Nocturnos


Feliz día de San Dionís,
Vida mía




J<3B



MOCAORÁ 2018


Ple de suspirs el pit (adaptació) / Lleno de Suspiros el Pecho (adaptación)

Ella va passar pel meu món com flor / Ella pasó por mi mundo como una flor
que porta el corrent; / llevada por la corriente
va passar com totes les coses bones, com passen els llamps / como todo lo bueno, como los relámpagos
en una nit d'estiu. / en una noche de verano.

Per què pel meu cor no va passar / Por qué por mi corazón no pasó 
de la mateixa manera? / de la misma manera? 

Encara la veig, la veig allà al meu cel està / Aún la veo, la veo allá en mi cielo está
tal com va ser. / tal y como fue. 
Era tendra i hermosa com ametller en flor, / Era tierna y hermosa como un almendro en flor, 
i el seu cor llatia per mi, i en ell / y su corazón latía por mi, y en él
no havia engany / no había engaño
Trist i plorosa estava sense saber perqué, / Triste y llorosa estaba sin saber porqué, 
tenia el cor ferit; / tenía el corazón herido; 
els ulls plens de foc, el cap de somnis ple, / los ojos llenos de fuego, el corazón de sueños repleto
ple de suspirs el pit. / lleno de suspiros el pecho. 
I aquells suspirs volaven, volaven pel cel, / Y aquellos suspiros volaban, volaban por el cielo,
com si busqués allá / como si buscara allí
alló pel que plorava, i jo moria de cels / aquello por lo que lloraba, y yo moría de celos
sense saber el perquè. / sin saber el porqué. 
Ai! Ellla vindre vea a lo lluny la (meua) mort / Ay! Ella venir veía a lo lejos mi muerte
i la vea avançar; / la veía avanzar; 
i com llaugera barca es replegá al port, / y como barca ligera se recogió en el puerto.
I em deixá a mi en la mar! / Y me dejó en el mar 
A la mar del món, sol i de nit, / En el mar del mundo, solo y de noche, 
cercat pel meu dolor; / asediado por mi dolor;
el cap ple de deliris, i de fel ple el cor, / la cabeza llena de delirios, y de hiel lleno el corazón, 
i plens els ulls de plors. / y llenos los ojos de llanto.


Teodor Llorente Olivares (Valencia,  1836 - 1911)



T'estime, Petitona.
SEMPRE i PER SEMPRE
Feliç Sant Donis, Amor meu.




J<3B